Cauçada, tor d’Arlet

Cauçada, Carcin, Guiana

La vila de Cauçada (Caussade, 82), en Carcin, garda tres testimònis remirables d’arquitèctura civila del sègle 13. Son tres ostalses nòbles, bastits per de familhas de cavalièrs urbans o de borgés enriquits pel comèrci. S’agís de l’ostal dich « de la Tavèrna », de l’ostal « de l’Arbòt » e enfin de la tor d’Arlet.

Aqueste darrièr edifici presenta los vestigis d’un ensemble de pinturas muralas del darrièr quart del sègle 13. Restauradas en meteis temps que lo bastiment dins las annadas nonanta, revèlan de decòrs geometrics  e de scènas figurativas plan polidas.

D’efièch, la sala d’aparat del segond estatge es encara ondrada sus tota sa fàcia oèst d’una scèna de fèsta ont vesèm de personatges dansant jos una seguida d’arcadas.

Lo registre superior presenta una scèna d’ajusta opausant dos cavalièrs armats de la lança e de l’escut. Aquesta representacion de scèna de torneg o de batesta es plan interessanta per l’eraldista.

Lo cavalièr d’esquèrra, de que lo cap es a mitat escafat, sembla representar un maure. D’efièch, pòrta un boclièr redond e d’anelets dins sas armas, çò qu’es caracteristic de las representacions estereotipadas dels guerrièrs sarrasins a aquesta epòca, coma o podèm observar sus  d’enluminuras nombrosas.  

Enluminura tirada de La canson d’Aimeri de Narbona, BNF ms fr 24369 f°197r https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b60005272/f401.item.r=ms%2024369

Aqueste guerrièr musulman es figurat en tren de caire de son caval, renversat pel còp de lança que ven de recebre sul boclièr.

Son adversari victoriós es un cavalièr crestian portant un èlm tipic de la fin del sègle 13, ondrat d’un plumièr format d’una aureòla daurada ensarrant la punta d’una granda pluma de pavon. Son escut e la cobèrta de son caval son a sas armas « d’azur a l’ala (o mièg-vòl) d’argent acompanhada al canton dèstre d’una estela de sièis brancas d’argent ».

Estimam melhor utilizar lo mot ala en plaça de mièg-vòl perqué aquestas armas son parlantas. Son las de la familha de Lalò que causiguèt segurament aqueste mòble per rampelar son nom en far un jòc de mot : Lalò / l’ala.

Aqueste linhatge aristocratic, conegut a Cauçada dempuèi lo darrièr tèrç del sègle 12, tirava probablament son nom d’un dels luòcs environant apelats « L’Alòd », en sovenir de lora abséncia de ligam feodal. D’efièch, rampelarem qu’a l’Atge-Mejan un alòd es una tèrra tenguda en plena proprietat sens cap de rapòrt vassalic a un senhor superior. Avèm trobat al mens quatre luòcs sonats aital dins un rai de trenta quilomètres a l’entorn de Cauçada, lo mai pròche (17 qm) situat sus la comuna de Cailutz (Caylus, 82).

Tre lora aparicion dins las sorgas, los membres d’aqueste linhatge fan partit de l’entoratge dels senhors de Cauçada que revindiquèron un temps un títol vescomtal. Sembla qu’èran assabentats en particular dins lo notariat e lo drech. Podèm senhalar Arnald de Lalo, jurisperites pel senhor Rater de Cauzada dins un plaid rendut en 1184 (cartulari de Vaor n°81) e Peire de Lalo notari reial de la cort del consols de Cauçada en 1276 (AD Tarn&Garona G666). Èran tanben senhors foncièrs e tenián de domènis dins la baronia, en particular dins la parròquia de Milhac ont Gausbert de Lalo balhèt un feu en 1288. Los vestigis de lor ostal daissan pensar qu’i podián aver tanben una activitat de negòci.   

Lo faguèron bastir al mièg del sègle 13, quand la vilòta de Cauçada fins alara amolonada a l’entorn de sa glèisa e de son castèl, sortiguèt de sas primièras muralhas per se desvelopar. La tor d’Arlet seriá estada bastida sus una anciana pòrta de la vila. 

Lo cavalièr representat aicí podriá evocar lo sovenir d’un fach d’armas gloriós d’un membre del linhatge qu’auriá acompanhat son senhor Ratièr de Cauçada a la setena Crosada en 1250.  

Seguissèm malaisidament lo linhatge après lo sègle 13 mas trobam dins l’Inventaire des sceaux de la Collection des pièces originales de J.Roman, lo sagèl d’un escudièr nomenat Felip de Lalò (n°6157), portant un escut a l’ala d’armina susmontada d’un trefuèlh e apendut a una quitance datada d’Agenh (Agen, 47), lo 13 de julhet de 1372. La proximitat eraldica nos convida a i veire probablament lo sagèl d’un descendent de nòstre linhatge carcinòl.

Olivièr Daillut-Calvignac

Sorgas principalas : B.Pousthomis, « Maison dite Tour d’Arles à Caussade » in Bull.de l’année académique 1997-1998, MSAMF T.58 p.259 et seq. ; Collectiu, « Les peintures murales des maisons civiles de Bruniquel, Caussade… aux 13ème et 14ème siècles. » in Bull.de la Société Archéologique du Tarn-et-Garonne, T.CXIX, 1994 p.97 et seq. ; Ch.PORTAL et E. CABIE, « Cartulaire des Templiers de Vaour (Tarn). », Toulouse, 1894 ; J.Roman, Inventaire des sceaux de la Collection des pièces originales du Cabinet des titres à la Bibliothèque Nationale, Tome 1, Paris, 1909.

Categorias