La nocion d’armas parlantas illustrada per quauques exemples occitans.

Leis armas parlantas… qu’es aquò?

Sònan armas parlantas d’escuts que d’uneis elements de sa composicion (figura, color, traçat dei linhas ò particion) pòdon aver un rapòrt — dirèct ò indirèct — siá ambé lo nom d’ostau, de batisme ò lo faus-nom de son proprietari, siá amb una partida d’aqueu nom. Quauques exemples :

Rapòrt dirèct : l’escut amb un camp roge per una familha Robin ; doas torres per una familha Lastors ò la comuna de Tortor, una aiguiera per la comuna d’Aiguiera, un castèu verd per… Castèuverd, un rainard amb un castèu per lei dos Castèu-Rainard, aqueu de Provença e son omonim dau Loiret…

Rapòrt indirèct : un rasim dins l’escut d’un vinhairon, una destrau per un boscatier, una nau amb dos pèis per una confrariá de pescadors ò lo gau (jau) de la comuna de Jausier.

Allusivas ò simbolicas son lei figuras que si rapòrtan pas directament au nom d’ostau de la persona mai a son origina, sei proesas militaras, sei qualitats vertadieras ò idealizadas, sei possessions, son apartenéncia a un grop, una region, sa plaça dins la ierarquia feudala ò religiosa. Si devinan mai que mai dins aquesta categoria la crotz latina, la crotz clechada e vuidada de Tolosa, lei mosquetaduras d’ermina, lei cròças d’evèsques, lei claus papalas, la crotz de Malta, la flordalís, lo leon, l’aigla de doas tèstas ò leis abelhas napoleonencas.

Quauques exemples dau domeni lingüistic occitan.

I. ELEMENTS NATURAUS : mont, plana, mineraus, ribiera, estanh

Montclar (Aups de Provença Auta) : De vermelh a la montanha d’argent subremontada d’un soleu d’aur. Un mont qu’esclaira lo soleu : un mont clar.

• La Mota dau Caire (Aups de Provença Auta) — D’azur au mont d’aur movent dau flanc dèstre sus una ribiera que raja en barra e moventa de la poncha.

Honnorat > Mouta, s.f. : colline, éminence, tertre.

• La Palut [fr. La Palud] (Aups de Provença Auta) — D’argent a tres joncs de sinòple en pau arrengueirats en faissa e movents d’una ribiera d’azur.

• Peipin d’Aiga (Vauclusa) — D’aur au pin de sinòple sus un mont de negre. Per de Bresc, lei pins èran nombrós sus lo terrador d’aquela comuna, çò qu’explica la preséncia de l’aubre dins son nom. Per Mistral (Tresor) Peipin d’Aiga vèn dau lat. Podium Pini çò qu’illustra nòstre escut amb son puei negre encimelat d’un pin… verd.

Pèirafuec (Var) : una pèira que ne gisclan cinc flamas. De vermelh a un fuec de cinc flamas d’aur moventas d’una pèira d’argent acostat dei letras P e F tanben d’aur.

Peirenc, senhor de Moràs * : de vermelh semenat de pèiras d’aur, a la benda d’argent brocant subre lo tot.

 « Peiren, peirenc, enco. Adj. De pierre (…) Nom de famille alpin. » (Mistral, Tresor dóu Felibrige). 

* M. DUBUISSON 

• Peiresc (Aups de Provença Auta) — Escartelat au premier e au quatren d’azur au rocàs d’argent, au segond e au tresen d’aur a l’estèla de setze rais de vermelh.

Dau lat. Petra, pèire, ròca ? Cf. De Bresc : « Peiresc, que l’on écrit aussi Peyresq, en latin Perescum, Periscum, Petriscum… »

II. CONSTRUCCIONS : torre, castèu, pònt…

• Bargema (Var) — Aqueu pònt d’aur sus camp de vermelh es représ deis armas de la familha dei Pont-Evès qu’aviá aquelei tèrras au moment de l’enregistrament deis armariás a la fin dau sègle XVII. Veire Mistral (Tresor…, article Pont-Evès) : La maison de ce nom porte « de gueules au pont de deux arches d’or. »

• Castèlrainard (Bocas dau Ròse) — D’aur au castèu de vermelh subremontat d’un rainard dau meteis.

• Castèuverd (Var) —  Illustracion perfiecha de çò que son d’armas parlantas : un castèu… verd. D’aur au castèu de sinòple.

• Tortor (Var) — D’azur ai doas torres d’argent, caduna subremontada d’una estèla d’aur. Lo sit municipau si mòstra fidèu au blasonament donat per L. de Bresc au còntra de Lartigue que, citant lo manescrich francés de la Biblioteca nacionala, blasona una torre unenca sus lo camp de l’escut.  

Se lo toponim a per origina probabla lo celtic tur (sòm, cimèu) es benlèu la torre deis armas dei Castelana ò dei La Torre — co-senhors de Tortor ai sègles XVII e XVVIII — qu’es doblament representada aicí.

III. VEGETAUS : AUBRES, FRUCHA, FLORS

• Cassinhàs (Òlt-e-Garona) — Lo casse que la comuna ne tira son nom es doblament present dins seis armas (creacion en 1997 de l’eraudista Roger Seré) e doblament parlant amb la devisa en òc que l’acompanha : Debat lou casse fa boun bioure (Devath lo casse fa bon viure). Lei flordalís son la traduccion dau mot reiau, aqueu casse estant de la mena dicha en francés chêne royal.

La GàrdiaLa Garda Freinet, Var) — De Bresc, Lartigue amb Wikipedia blasonan : D’aur a l’aubre arrancat de sinòple.

 Per la Banque du blason e lo sit municipau, leis armas de La Gàrdia si blasonan : D’aur a la benda de vermelh acompanhada en cap d’un fraisse arrancat de sinòple e en poncha d’una torre de negre sus un rocàs dau meteis movent dau flanc e de la poncha.

L’aubre, ditz de Bresc, pòu èstre qu’un fraisse (un frêne, en fr.) coma l’indica l’etimologia latina dau toponim : fraxinus. Cf. Fénié (p. 67) :  La Garde-Freinet a pour déterminant le terme frenet (<lat. fraxinetum), « frênaie ».

•  Ginèsta (nom d’ostau) — D’azur au cabrion acompanhat en cap de doas crosetas e en poncha d’una planta de genèsta pausada sus una terrassa, lo tot d’aur. (Gineste, Languedoc – Dubuisson : Armorial des principales maisons et familles du Royaume). Cf. Mistral : Geneste, Genestre, De Gineste, noms de fam. mérid. (TdF, art. Genèsto, ginèsto).

• Làuris (Vauclusa) —D’aur a doas brancas de lausier de sinòple passadas en sautor acompanhadas de doas estèlas de vermelh, una en cap,  l’autra en poncha.

• Lo Brusquet (Aups de Provença Auta) —D’aur au brot de brusquet de sinòple.

Cf.  Mistral : Brusquet, petite bruyère. Brusquet (Lou) : n. de l. Le Brusquet (Basses-Alpes).

• Malameisson (Aups de Provença Auta) — D’azur a la garba d’aur subremontada de doas colombas afrontadas d’argent pitassant leis espigas.

Mala meisson, marrida meisson… quand l’aucelilha a ja meissonat.

• Rabastens (Tarn) — Terciat en faissa; au premier d’azur ai tres flordalís d’aur; au segond de vermelh a la crotz clechada, vuidada e pometada de dotze pèças d’aur; au tresen de negre a tres rabas au naturau.

• Lo Vernet (Aups de Provença Auta) — Dau latin vernetum verneda, vernareda, verniera.

Blasonament : D’aur a l’aubre de sinòple sus una terrassa dau meteis acompanhat de doas estèlas de vermelh.

• Rocafòrt dei Pins (Aups Maritimes) — D’azur au ròc d’argent movent de la poncha encimelat d’una espasa reversada dau meteis costejada de doas pinhas d’aur.

Aquelas armas datan de 1954; l’espasa representada es l’atribut de Sant Pau, patron de Sant-Pau de Vènça, estant que Rocafòrt dependiá d’aquela comuna avans la Revolucion (J.P. Ciaudo).

• Vins de Carami [Vins-sur-Caramy] (Var) — D’aur au rasim d’azur.

  IV a.  ANIMAUS 

• Aiguina (Var) — L’èga de seis armas vèn de son nom latin : Equina.   Blasonament : De vermelh a l’èga d’argent.

• Aiglun (Aups de Provença Auta) — D’azur a la faissa d’aur cargada de tres aiglas de negre.  

• Auruou (Bocas dau Ròse) — D’aur a l’auruou de sinòple ajocat sus una branca dau meteis.

• Cabris (Aups Maritimes) — D’azur a la cabra d’argent.

Coma Cabriès e Cabriera d’Aiga, qu’an una e l’autra la cabra dreiçada sus sei patas posterioras (que lo francès blasona effrayée) Cabris fa « parlar » seis armas ambé la cabra qu’es a l’origina latina de son toponim; una cabra tranquilleta e blanca… coma aquela de Monsur Seguin.

• Cantaron (Aups Maritimes) — D’azur a la torre d’argent sus un ròc movent de la poncha e encimelada d’un gau contornat, lo tot dau meteis.

Devisa : Aut e clar drech cantar. Armas aproprena centenàrias mai totjorn emplegadas uei per la Comuna (Ciaudo).

• Colonga (Aups Maritimes) — D’aur au pavon passant d’azur sus una terrassa de sinòple. Armariás autrejadas d’ofici amb un juec de mots : una coa lònga, coma aquela dau pavon.

• De Bannes, senhor d’Avejan (*) — D’azur a la bana de cèrvi d’aur en benda.

(*) Dubuisson

• Jocas (Bocas dau Ròse) — De vermelh au gau d’aur senestrat d’una galina d’argent afrontats sus una terrassa de sinòple, au cap d’aur cargat de l’inscripcion Jouques en letras capitalas de negre.          

> Mistral (TdF) : (rom. Joquas, b. lat. Castrum de Jocis, Jocar)… Ana à Jouco, aller au juchoir, aller se coucher, jeu de mots sur le verbe ajouca. La commune de Jouques porte dans son blason un coq et une poule, par allusion au verbe jouca, ajouca, jucher.

> Per Carles Rostaing (citat per lo sit municipau) aqueu toponim auriá per origina una racina ligura, yuk, designant una autura, una còla.

• Jocàs (Vauclusa) — D’azur au gau quilhat sus un mont de tres pugets dau meteis, acompanhat au premier canton d’una croseta de Malta d’argent.

> Mistral (TdF) : Joucas (rom. Jocas, b. lat. Jocassum, Jucar), n. de lieu Joucas (Vaucluse), village dont le dénûment a donné lieu aux dictons suivants :À Joucas noun t’ajouques

Se vas à Joucas,

Porto-ié toun jas.

• La Martra (Var) — De vermelh a la faissa d’aur cargada d’un martre d’azur.

• Merindòu (Vauclusa) — D’azur a una arendola (o dindoleta) d’argent volant en benda sostenguda d’una mar dau meteis.

Honnorat > Arendoula, s.f. Nom nicéen de l’hirondelle de cheminée.

• Orsiera-Merleta (Aups Auts) — D’argent au cap de vermelh a l’ors de negre de drech brocant subre lo tot e tenent una corona d’aur.

Mistral > Oursiero : v. fr. oursière, lieu hanté par les ours (…) Orcières (Hautes-Alpes), où Saint-Mayeul, abbé de Cluny, fut fait prisonnier par les Sarrasins (962).

Porcelet — Aquela vièlha familha arlatenca portava : D’aur au porcelet de negre.

Grandour di Pourcelet, dicton relatif à cette maison, attribué au roi René. Les Porcelet portaient « d’or à un pourceau de sable. » (Mistral, TdF, art. Pourcelet, Pourcelou). Per Dubuisson, de Porcelet, es dich senhor de Malhana e pòrta d’aur a un porcèu passant de sable.

Quinçon (Aups de Provença Auta) —D’azur au pònt d’una arca acorchit d’argent maçonat de negre encimelat d’un quinçon d’aur la pata dèstra levada.

Segon L. de Bresc, i a abonde d’aucèus d’aquela mena dins l’encontrada, çò qu’explicariá lo nom d’aquela comuna.

• Vachieras (Aups de Provença Auta) — D’aur a quatre vacas de vermelh.

IV b. ANIMAUS QUIMERICS

• Salagrifon (Aups Maritimes) — Escartelat au premier e au quatren de vermelh au grifon d’aur, au segond e au tresen dau meteis au leon de negre coronat de vermelh.Nòta : Lo leon es coronat de vermelh per Bresc e Lartigue, de negre per la Banque du Blason.

V. CÒRS UMAN

• Braç de Dinha (Aups de Provença Auta) — De vermelh au braç dèstre armat d’argent movent dau flanc senèstre e tenent una espasa dau meteis pausada en barra.

• Caramanh (Auta Garona) — Copat : au premier d’argent a la tèsta umana de carnacion eissent de la particion, au segond d’azur a la man senèstra apaumada d’argent pausada en faissa.

Una cara, un visatge… e una man.

• Demàndols (Aups de Provença Auta) — De vermelh ai tres mans dèstras apaumadas d’argent.

De mans… Demàndols, amb sei 94 abitants que siam urós de saludar aicí.

• Malamòrt (Bocas dau Ròse) — De negre a la clòsca de mòrt d’argent sostenguda de doas tíbias dau meteis passadas en sautor e sobremontada d’un vas d’aur alongat.

Per parlar, aqueleis armas parlan ! E se l’existéncia d’aqueu blason segrenós es pas desconoissuda a la Comuna, va sèns dire que la comunicacion municipala l’a jamai emplegat. Oblidadas donc la mala mòrt dei Barbars dins lo plan de Porrieras e la victòria dau generau roman Marius.

• Manòsca (Aups de Provença Auta) —  Escartelat d’azur ambé de vermelh a quatre mans apaumadas d’argent.

• Sant Pau de Vença (Aups Maritimes) — D’azur a un sant Pau barbut e cabelut s’apiejant amb sa man dèstra sus una espasa e tenent de la man senèstra un libre dubert, lo tot d’argent.

VI.  AISINAS, OTÍS

• Agulha (Bocas dau Ròse) — D’azur ai tres agulhas d’argent arrengueiradas en faissa, lei doas agulhas dei flancs ambé lo cas vèrs lo cap, aquela dau mitan ambé lo cas vèrs la poncha, caduna subremontada d’una estèla dau meteis.

> Mistral : « Aguïo (b. lat. Aiguilla, Acquilla, Aculea), n. de l. Aiguilles  (Hautes-Alpes) … Éguilles (Bouches-du-Rhône), village qui porte dans ses armes trois aiguilles d’argent. »

L. de Bresc e Lartigue mencionan pas que l’agulha centrala es versada. Sus lo sit municipau, l’escut es de mau destriar; e se l’Ofici de Torisme a agut la bòna idèa de faire figurar leis armas d’Agulha sus un librilhon d’una desena de paginas, a laissat sot lo camp de color lei linhas orizontalas indicant, dins una impression monocolòra, qu’aquela superficia es de color blua (veire çai-sota).

Aiguiera (Bocas dau Ròse) — D’azur a tres aigadieras (o aiguieras) d’argent, aquela dau cap a dèstra contornada.

Cf. Mistral (TdF) : La vilo d’Eiguiero a pèr armo parlanto tres eiguiero o eigadiero (Arm. prouv.).

L. de Bresc blasona amb una sola aigadiera. La devisa qu’acompanha aqueleis armas municipalas es un autre biais de sotalinhar la preséncia de l’aiga dins la vida d’aquela comuna : l’aiga fai venir polit. Polit e… polida, de segur.

• Los Arcs (Var) —  De vermelh a tres flèchas bassas d’aur ferradas d’argent passadas en sautor e mai en pau, costejadas de dos arcs en pau afrontats d’argent, cordats tanben d’aur, cadun ambé sa flècha dau meteis, ferradas tanben d’argent. 

> Mistral (Tresor, art. Arc) : Les Arcs, village du Var, qui tire son nom d’un ancien pont sur lequel la voie Aurélienne franchissait la rivière d’Argens.

> B. e J.-J. Fénié : Les Arcs (…) du latin arcus, évoquent simplement les « arches d’un pont. »

• Lo Bròc (Aups Maritimes) — D’aur au bròc de vermelh.

Devisa : Cu a begut beurà.

• Drais (Aups de Provença Auta) — D’azur au dralh d’aur.

> Mistral (Tresor) : Drais porte dans son blason un crible, drai. 

• L’Escala (Aups de Provença Auta) — De vermelh a la torre cairada d’argent maçonada de negre moventa dau flanc dèstre e subremontada d’un estendard d’aur, una escala tanben d’argent pausada còntra la torre a senèstra.

• Relhana en Leberon (Aups de Provença Auta) — D’azur a una relha d’argent pausada en pau en poncha subremontada en cap de doas flordalís d’aur.

Per L. de Bresc la relha e lei flordalís son d’argent mai son pas mencionadas per totei leis autors.

• Sant Gèli d’Apcher (Lozèra) — D’aur au castèu torrelat de tres torres de vermelh dubert e fenestrat de negre, la torre dau mitan mai auta e costejada de doas apchas (destraus) d’azur.

(Cf. Joan de Cantalausa > Apcha / àpia : pigassa, destral. — F. Mistral> Aisso, aicho, acho, ajo, apcho… hache recourbée, erminette.)

VII. Esmauts, particions, figuras eraudicas… 

• Bèujuec (Aups de Provença Auta) — Escacat de quatre tieras d’aur ambé d’azur.

• La Crotz de Rodola (Aups Maritimes) — D’azur a la crotz d’aur cantonada de quatre crosetas dau meteis. Devisa : Santa crotz sauvatz-nos. 

La comuna de Santa Crotz dau Verdon, dins leis Aups de Provença Auta, presenta d’armas que revèrtan pron aquelei d’aquesta comuna, alevat que la crotz e lei quatre crosetas son potenciadas (e d’argent) sus camp de vermelh.

• Fuvèu (Bocas dau Ròse) — D’azur a la fivèla costejada de doas paumas adorsadas subremontada de l’inscripcion FU e sostenguda de l’inscripcion VEAU totei doas en letras capitalas, lo tot d’aur.

Mistral (TDf, art. Fuvello) : « Fuvèu, Fuveau, porte dans son blason une fuvello ou boucle de ceinturon ».

Achard, dins sa Géographie de Provence (citat per de Bresc) menciona pas l’inscripcion Fuveau. Per de Bresc e Lartigue, la fivèla es adestrada d’una pauma solament.

• Ùpio (Aups Maritimes) — D’azur a la faissa maçonada e merletada d’argent sostenent una cròça d’aur.

Ùpio siguèt un oppidum e ne’n tirèt benlèu son nom. D’aquí la faissa maçonada. La cròça rapèla que lo fèu èra possession de l’evescat de Grassa.

• Rustrèu (Vauclusa) — D’azur au rustre d’aur.

Mistral (TdF, art. rustre) : Le rustre, en terme de blason, est un losange percé d’un jour rond. Il figure dans les armes de Rustrel. 

Aqueu blason, absent dau site oficiau, figura pasmens dins la Sala dau Consèu e es emplegat de quora en quora dins la comunicacion municipala.

VIII. Figuras celèstas

• Lei Bauç (Bocas dau Ròse)— De vermelh a l’estèla de setze rais d’argent. 

Son leis armas de la poderosa familha dei Bauç, amoçada vèrs la fin dau sègle XV (de Bresc).

• Lunel (Lunèu) (Erau) — D’azur au creissent d’argent subremontat d’una estèla d’aur.

• Solelhàs (Aups de Provença Auta) — D’argent au soleu de vermelh.

Semblariá qu’aqueu solelhàs venguèsse puslèu d’un lat. soliculum seguit dau suffix augmentatiu às designant un luec solelhós. (Fénié)

IX. Emblèmas feudaus, religiós, politics…

• Aigaliera (Bocas dau Ròse) — D’argent a la grasilha de negre la ponhada en bas.

Coma per la comuna de Sant Laurenç de Var, la grasilha rapèla lo martire dau patron de la parròquia, sant Laurenç.

• Ais de Provença (Bocas dau Ròse) — D’aur a quatre paus de golas, qu’es d’Aragon, amb un cap terciat en pau, au premier d’argent a una crotz potenciada d’aur cantonada de quatre crosetas dau meteis, qu’es de Jerusalèm; au segond d’azur semenat de flordalís d’aur brisat en cap d’un limbèu de cinc pendents de golas, qu’es de Sicilia; au tresen d’azur semenat de flordalís amb una bordadura de golas, qu’es d’Anjau.

• Bezaudun (Aups Maritimes) — D’azur a la torre d’argent duberta, fenestrada e maçonada de negre, senestrada d’una cròça d’aur. La torre es aquela deis armas dei Castelana e la cròça simboliza l’evescat de Vença, lei dos co-senhors de Bezaudun.

• Lambesc (Bocas dau Ròse) — D’azur a la crotz patriarcala d’aur.

  Aquela vila, qu’èra una baroniá, nos ditz de Bresc, a dins seis armas la crotz patriarcala en causa de sei senhors de l’Ostau de Lorrena.

Marselha (Bocas dau Ròse) — D’argent a la crotz d’azur.

Les armes de la ville de Marseille (…) paraissent avoir été un témoignage des nombreux services que la cité Phocéenne avait rendus aux Croisés.  (Louis de Bresc)

• Sant-Mitre dei Barris (Bocas dau Ròse) — D’azur a la cròça d’aur costejada de doas flordalís dau meteis.

Aquí lei colors e la cròça ramentan lei liames istorics ambé la vila d’Arle e son evèsque, qu’èra senhor de Sant-Mitre fins a 1457; abandonèt puei sei drechs au Rèi Reinié, çò qu’es illustrat per lei doas flordalís que costejan la cròça.

• Sant Laurenç de Var (Aups Maritimes) — De vermelh a la grasilha d’argent, la ponhada en cap, costejada dei doas letras L e S d’aur.  Devisa : Diga-li que vèngan !

La grasilha rementa l’instrument dau suplici de Sant Laurenç, patron d’aquela parròquia.

• Sant-Pèire (Aups de Provença Auta) — Faissat d’aur ambé de vermelh de sièis pèças a doas claus d’argent messas en sautor e brocant subre lo tot.

Auban Bertero

Toteis leis escuts son de l’autor.

Bibliografia

• M. DUBUISSON : Armorial des principales maisons et familles du Royaume…

• L. de BRESC : Armorial des communes de Provence.

• LARTIGUE : Armorial général des communes de France.

• J.P. CIAUDO : Armoiries et institutions des communes des Alpes-Maritimes, du Comté de Nice et de la Principauté de Monaco

• Bénédicte et Jean-Jacques FÉNIÉ : Toponymie provençale

• F. MISTRAL : Lou Tresor dóu Felibrige (TdF)

• HONNORAT : Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d’oc

• CANTALAUSA : Diccionari general occitan.

Internet

la Banque du blason

Wikipedia

Sits municipaus divèrs.

Categorias